| El telègraf elèctric de Salvà i Campillo, reconegut com a fita històrica mundial per l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) |
|  A proposta del capítol espanyol de l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) el telègraf elèctric de Salvà i Campillo ha estat reconegut com a fita històrica en la història de l’enginyeria. Atès que va publicar la seva memòria a la RACAB el 1804, el nom de Salvà serà prop del d’altres inventors com van ser Benjamin Franklin, per parallamps, i Alessandro Volta, per la pila elèctrica.
El comitè d’història de l'IEEE, a proposta del capítol espanyol de l’institut, i a proposta del professor Antonio Pérez Yuste –membre sènior de la IEE i professor d’Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Madrid– va decidir nomenar el telègraf elèctric de Salvà com a milestone, és a dir, com a fita històrica. No només com a precursor del telègraf, sinó també per la seva proposta de la telegrafia sense fils.
El seu reconeixement va ser celebrat en el marc de les activitats commemoratives dels cinquanta anys de la secció espanyola de l’IEEE, el passat divendres 23 de novembre en el Saló d’Actes d’ENDESA, a Madrid. I, properament, a la pròpia RACAB es col·locarà una placa lliurada especialment per l’IEEE.
És el segon milestone espanyol, després de l’enginyer Leonardo Torres Quevedo, que va ser reconegut en 2007 pel desenvolupament del «telekino» –presentat a l’Acadèmia de Ciències de París–, un sistema per a controlar a distància els globus tele-dirigibles mitjançant ones hertzianes, sense posar en risc la vida de cap persona.
El metge barceloní Salvà i Campillo (1751-1828), un il·lustrat que estava al corrent dels avenços científics i tècnics del seu moment, va fer propostes completament precursores i innovadores en diversos camps, entre ells, el de la incipient telegrafia: el coneixement i utilització de l’electricitat en les comunicacions. Samuel Morse va fer la demostració pública del seu telègraf el 1833.
El 16 de desembre de 1795, Salvà va presentar a la RACAB (aleshores Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts), que tenia quaranta anys d’existència, la memòria «La electricidad aplicada a la telegrafia». I el 1804, a la mateixa RACAB, va presentar un prototip de telègraf fet amb una pila de Volta (recentment inventada) en lloc d’una ampolla de Leyden, per “emmagatzemar” l’electricitat, connectada a vint-i-dos parells de fils, cada un emprat per a transmetre una lletra o un caràcter. A la RACAB es conserven les factures dels fils de coure que va comprar per a fabricar el prototip de telègraf.
Les reflexions de Salvat van anar més enllà. Va proposar que els cables del telègraf elèctric es podrien reduir amb un codi de caràcters. Que es podria protegir el cable per comunicar Alacant i Mallorca. I que la possibilitat d’aprofitar la càrrega iònica de l’aigua de mar, podia fer pensar en la telegrafia sense fils.
Professionalment, Salvà i Campillo era metge i en l’exercici de la seva professió va contribuir a estudiar els resultats de la vacunació contra la verola, que li van valer un premi de la Société Royale de Médecine, de París. Va ser professor de l’Acadèmia de Medicina, que ell va contribuir a crear.
Per relacionar l’aparició d’epidèmies amb el temps, va recollir dades meteorològiques diàries durant més de quaranta anys a la seva casa del Carrer de Petritxol, on hi ha una placa que el recorda. Les seves dades van ser publicades diàriament al Diari de Barcelona, des de la fundació el 1792. També va participar en demostracions de globus aerostàtics i va dissenyar el primer submarí; i va acompanyar Pierre Méchain en la determinació de la longitud del meridià de Dunkerke-París-Barcelona, que més tard va ser utilitzat per a la definició del metre com a unitat de longitud.
El Museu Alemany d’Obres Mestres en Ciència i tecnologia de Munic el considera el constructor i inventor del primer cable de telecomunicació. La nostra associació -Telecos.cat- atorga des de 1995 els Premis Salvà i Campillo, guardons que reconeixen els professionals del sector per la seva trajectòria i esperit emprenedor (més informació sobre la convocatòria d'enguany a www.lanit.cat). FONT: Projecció Social RACAB |
 Més noticies
| |
|
|
|
|
|
|