L’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona (un marc simbòlic ja que va ser la primera seu a Barcelona de l’Escola de Telecomunicacions) acollia ahir a la tarda l’acte de celebració de Sant Gabriel (patró de la professió) organitzat per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat). La Jornada, que va comptar amb la participació d’una vuitantena de professionals vinculats al sector, servia per donar el tret de sortida a la celebració -al llarg de 2017- dels 25 anys d’història del col·lectiu. La jornada arrencava amb la conferència del Dr. Santiago Riera, enginyer, professor i historiador, que –en paraules seves- ha dedicat bona part de la seva vida a investigar la vida i obra del Dr. Francesc Salvà i Campillo, considerat pare de les telecomunicacions a casa nostra. Riera va fer un interessant retrat de Salvà, metge que encuriosit per un article llegit a un diari anglès, va decidir experimentar -des de la casa on vivia al carrer Petritxol de Barcelona i fent ús dels seus criats- amb l’enviament de missatges a través de l’electricitat, el que suposava l’inici de la telegrafia amb fils. Durant la seva intervenció, Riera va insistir en què cal reivindicar la figura desconeguda de Salvà i va agrair que en aquest sentit Telecos.cat la reivindiqui cada any atorgant uns premis que porten el seu nom. Tot seguit arrencava una taula rodona dedicada a “fer memòria”, amb les intervencions dels tres presidents que Telecos.cat ha tingut fins al moment: Carles Martín Badell (president de 1992 a 2012), Joan Solé Viñas (de 2012 a 2015), i Pedro Linares Diaz (de 2015 a l’actualitat). Martín va fer un repàs als inicis del col·lectiu i la seva evolució durant dues dècades, recordant que des del principi “vam tenir clar que volíem esdevenir una organització independent que defensés amb eficàcia els interessos dels Enginyers de Telecomunicació que exercien a Catalunya”. Solé, que durant el seu mandat va viure moments convulsos arran dels conflictes amb el Col·legi de Madrid i l’anul·lació del Col·legi català, va voler destacar l’esperit de la Junta que va liderar, “de fugir de conflictes polítics que res tenen a veure amb la professió i voler recuperar l’esperit d’emprendre accions de servei al col·lectiu”. Linares, de la seva banda, va refermar la voluntat de l’actual Junta de continuar treballant per prestigiar la professió, aportar valor a la societat i fomentar les vocacions en enginyeria, alhora que posava l’accent en el caràcter de Telecos.cat, “com a una organització útil i de servei on els membres hi són perquè volen formar-ne part, no pas perquè sigui obligat”. A continuació començava la taula dedicada a analitzar l’evolució que ha experimentat la professió, de la mà d’enginyers i enginyeres de telecomunicació de diferents generacions. Pere Alemany (soci-director d’Aggaros que va acabar els estudis el 1977) va voler destacar la capacitat de la seva generació per adaptar-se a un entorn difícil: “a Barcelona –a diferència de Madrid- llavors no teníem el paraigües protector de les grans empreses ni organismes oficials que requerien d’enginyers de telecos, això va afavorir la proliferació de petites i mitjanes companyies, i va marcar un tret característic de la nostra professió: la capacitat d’adaptació”. Aida Agea (CEO d’AT-Biotech i que va treballar com a becària als inicis de Telecos.cat), va incidir en aquest aspecte tot fent un repàs de l’evolució de la professió: “en 20 anys hem deixat enrere el retrat robot de l’enginyer que treballa per a una gran empresa, per passar a un enginyer global com global és la tecnologia, que contribueix de manera determinant i en camps tan diversos com el de la bioinformàtica o les finances, i que vol liderar i incidir en la societat”. Eloi Martín (que està acabant els seus estudis d’Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació a l’ETSETB-UPC) va fer una valoració molt positiva de la carrera “que ens ajuda a tenir una visió molt real del món de l’empresa”, i va agrair a Telecos.cat el seu paper a l’hora “d’apropar el món laboral als que encara estem estudiant”. El director de l’ETSETB-UPC, Ferran Marqués, va fer un repàs de la professió des del punt de vista acadèmic a través dels diferents plans d’estudis: “des del pla del 64, que en paraules del director de l’Escola de Madrid era modern i modernitzador; passant pel del 92, on es va potenciar de manera molt significativa l’experimentalitat i l’optativitat; al de 2007, amb la introducció de graus i màsters, i la voluntat de modernitzar els estudis”. Segons Marquès el què es busca ara és un enginyer que construeixi el seu propi perfil, amb coneixements actuals, útil, adaptable i amb lideratge: “Perquè us feu una idea, a la nostra escola formem els directors del demà, no els becaris d’avui”.  El lliurament d’insígnies als nous membres del col·lectiu tenia lloc just abans de la cloenda, on Pedro Linares va voler agrair a tots els presents les seves aportacions i va insistir en la necessitat –apuntada per Marqués durant la seva intervenció- de visualitzar el paper central dels Enginyers de Telecomunicació en la transformació digital de la societat, “un dels objectius que precisament persegueix Telecos.cat”.
GALERIA FOTOGRÀFICA DISPONIBLE AQUÍ |