Rectors de les diferents universitats catalanes, directors i caps d’estudi de les escoles d’enginyeria i màsters de telecomunicació, patronals, empreses i associacions de l’àmbit TIC, es donaven cita ahir en el IV Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació, una iniciativa de Telecos.cat  que té com a objectiu intensificar les relacions entre el món acadèmic i professional.

Amb el patrocini de Caixa d’Enginyers, la trobada, que com és habitual es va dur a terme en el decurs d’un dinar de treball, va estar presidida pel Secretari General d’Universitats de la Generalitat, Arcadi Navarro, i va comptar també amb la participació del director general, Josep Pallarès.

Tant els representants del món universitari, com els del món empresarial van coincidir en el diagnòstic de l’actual situació, així com en assenyalar una sèrie de reptes a afrontar:

·       Universitat i empresa parlen un llenguatge diferent. Les empreses perceben els enginyers com un tot  i el que busquen són persones versàtils, amb actitud, habilitats i capacitat de resoldre problemes (més enllà de les etiquetes). Cal una relació més fluïda i diàleg entre el món acadèmic i empresarial.

·       Cal una flexibilització del model de formació. Fent la comparativa amb la resta d’Europa, sembla que l’aposta més encertada és la de graus més transversals i màsters especialitzats. Les taxes no haurien de constituir una barrera per accedir als màsters.

·       Tot i la pràctica plena ocupació dels enginyers de l’àmbit TIC un cop finalitzats els seus estudis, els llocs de feina oferts sovint estan per sota de les potencialitats reals dels enginyers. Davant d’aquesta manca d’oferta de valor afegit, els joves perceben que per fer projectes interessants han de marxar a l’estranger.

·       El dèficit de vocacions en enginyeria de telecomunicació s’accentua. Manquen referents i més esforços en comunicació. Els joves veuen les telecomunicacions com una cosa ja resolta on no cal investigar, no com un repte engrescador (enfront altres professions més en auge com la informàtica, la robòtica o l’aeronàutica).

·       Les accions orientades a incrementar l’interès dels més joves pels estudis en enginyeria han de començar abans (a secundària ja és massa tard). Diversos estudis constaten que als 10 anys la majoria de nois i noies ja saben què volen ser de grans. L’enginyeria de telecomunicació es percep com “una cosa molt difícil”. La relació esforç/rendiment està poc valorada.

·       Des de les universitats es critica la manca de finançament públic en transferència de coneixement envers els recursos que reben centres de recerca privats.

·       Des de les associacions empresarials es reclama un increment dels ajuts públics destinats a les empreses, que són les que generen ocupació. També es demana a les universitats (públiques) que estiguin alineades amb allò que busca la societat (ocupació de qualitat i estable).

·       El programa de Doctorats Industrials (més info a http://doctoratsindustrials.gencat.cat) es presenta com a exemple del camí a seguir: acció sistemàtica i expressament planificada per empresa i universitat orientada a afavorir la transferència i integració de coneixement a la societat.

GALERIA FOTOGRÀFICA DISPONIBLE AQUÍ