L’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona va acollir el 29 de setembre la jornada "Telecos, l’enginyer/a del segle XXI" amb motiu de la celebració de Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomunicacions. La trobada va comptar amb la participació d’experts del sector de l’enginyeria de la telecomunicació i les TIC que van analitzar i donar resposta al tema que aquest any ha centrat l’acte: el paper de l’enginyer/a del segle XXI i les perspectives a curt termini.

Pedro Linares, en el seu primer acte oficial com a president de l’entitat, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents. Durant la seva intervenció, va expressar el seu agraïment a la junta sortint per la bona feina feta i va subratllar els tres eixos principals de treball del seu equip: fer de Telecos.cat una entitat professional amb gran presència en la societat, aconseguir que nous joves del sector s’incorporin al col·lectiu i seguir treballant per afavorir la creació d’una nova associació catalana comuna que integri totes les enginyeries sense adjectius.

A continuació, es va procedir a la inauguració institucional de la jornada a càrrec d’Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. Colom es va referir a la importància de la innovació tecnològica per reactivar econòmicament la ciutat i crear llocs de treball de qualitat. En aquest sentit, va destacar, d’una banda, el Mobile World Capital Barcelona el qual va definir com un pol de desenvolupament tecnològic i empresarial per a la ciutat; i, de l’altra, el Parc Tecnològic de Nou Barris on treballen més de 400 enginyers i acull més de 50 empreses tecnològicament molt avançades.

El rol de l’enginyer de telecomunicació

Amb la intervenció de Sisco Vallverdú, vicerector de la UPC, a través d’un vídeo-missatge es va entrar de ple a la part central de la jornada. Vallverdú va posar l’accent en “la fortíssima formació en tecnologia i infraestructures que ha de tenir l’enginyer del futur i en la gran capacitat per treballar amb equips multidisciplinaris”.

Tot seguit, Miquel Oliver, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, va encetar la conferència “El rol de l’enginyer del segle XXI i perspectives a curt termini”. Oliver va incidir en la polivalència i la versalitat de la figura de l’enginyer per poder donar resposta a empreses de múltiples camps. També va subratllar la preocupació actual del sector pels pocs enginyers que es titulen cada any al país. Tot i així, va donar un missatge optimista perquè "malgrat la crisi actual és una titulació amb bona sortida professional".

En aquest sentit, Núria Oliver, directora científica de Telefónica, va destacar la manca de dones en el món de l’enginyeria i “l’esperança que el segle XXI hi hagi el mateix nombre d’enginyers i d’enginyeres”. Per Oliver, l’enginyer/a del futur ha de ser una persona molt creativa, emprenedora i valenta per afrontar reptes complexes i globals. També serà una figura “imprescindible perquè no existeix futur sense tecnologia i sense comunicacions, i l’enginyeria de les telecomunicacions està en el cor del món d’avui i, més encara, del futur”.

L’impacte social associat a la tecnologia: el Music Hack Day

A continuació, Alba Rosado, R&D Promotion and Tech Transfer al Music Technology Group de la UPF, va impartir la conferència "Innovació i tecnologia en la creació musical" centrada en el Music Hack Day de Barcelona, una plataforma d’innovació oberta del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF. Aquesta iniciativa que va sorgir el 2009 cada mes s’organitza en un país del món, reuneix tecnòlegs, emprenedors, artistes, empreses i investigadors d’arreu del món, i “ha demostrat ser una via molt adient per incubar i donar a conèixer la creativitat al voltant de la música permetent l’experimentació amb tecnologies i fomentant la conceptualització d’aplicacions multiplataforma totalment innovadores”.

Sobre com ha de ser l’enginyer del segle XXI, Eduardo Ruano, enginyer de telecomunicació recent titulat, va donar la seva opinió (via vídeo-missatge): “Han de ser persones molt obertes, amb capacitat d’adaptar-se als canvis i preparades per treballar aquí o a fora”. Ruano també va destacar una idea compartida per la resta de ponents: “la importància de la multidisciplinarietat i la formació contínua”.

La visualització del futur

La intervenció de Fermín Lorente, director general de New Deal, va servir per demostrar que gràcies a la tecnologia, “les barreres de tot tipus estan desapareixent i mai hi ha hagut tantes oportunitats”. Segons Lorente, la millor manera d’assegurar un bon futur és visualitzant-lo: “Cal tenir imatges molt precises i nítides del que es vol. El cervell necessita tenir molt clar tant el destí com el camí. L’èxit no es pot assolir si no hi ha al darrere un pla. Cal, per tant, tenir fites però abans s’han de planificar". Segons Lorente: "El límit serà la capacitat que tinguem de somiar”.

Albert Cortina, autor del llibre “¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano”, va ser el més crític sobre el paper de l’enginyer del segle XXI a causa de la singularitat tecnològica que estem vivint. Cortina va advertir de “la presència d’una visió d’intel·ligència artificial que està aprenent molt, va guanyant capacitat i, fins i tot, pot prendre decisions i guanyar-nos la partida. Aquesta és la carrera en què estem immersos tots”. Cal, per tant, una ètica global i una tecnologia al servei de l’ésser humà.

Reconeixements i cloenda

La cloenda de la jornada va servir per fer el lliurament de les insígnies a tots els nous membres que s’han incorporat al col·lectiu durant el darrer any. També es va fer un reconeixement especial a Eduardo Navarro com a soci d’honor de Telecos.cat.  Va ser un moment molt emotiu ja que l’Espai Francesca Bonnemaison on va tenir lloc la jornada va ser la primera Escola d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona on Eduardo Navarro va impartir classe i va ser-ne director. El president Pedro Linares que va ser l’encarregat de lliurar el reconeixement va dedicar a Navarro, a qui havia tingut de professor, unes paraules també molt sentides.