L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) ha acollit aquest matí la tercera edició de la que ja és un trobada de referència per als membres del col·lectiu: la Taula de la professió. Amb l’objectiu de fer visibles les oportunitats i reptes dels Enginyers de Telecomunicació, la jornada ha servit d’aparador per a diversos professionals –membres dels diferents grups de treball de Telecos.cat-, que han exposat la seva activitat i compartit les dificultats i desafiaments amb què es troben habitualment. Així, els primers a intervenir han estat Albert Domingo i Jaume Xarrié, del Grup de Treball d’Usuaris, Serveis i Operadors de Telecomunicacions. Domingo, que és professor a la UPF i treballa com a investigador en aquest àmbit, ha assenyalat els problemes econòmics d’aquells que es dediquen a la recerca, “ja que no podem combinar-ho amb una feina full-time i si acceptem feines part-time, la investigació s’allarga molt”. Les dificultats per obtenir dades i la poca transparència han estat altres dels problemes que ha assenyalat. Xarrié, director general de T-Partner, que fa “d’operador de proximitat” per als seus clients, ha afirmat que el fet de trobar-nos en un entorn de “certa ocultació”, fa que la figura de l’enginyer prengui rellevància. “Hem de jugar el paper de metge de capçalera. Durant anys ens hem deixat usurpar aquest paper pels operadors i ara l’estem recuperant”. La cerca de fórmules win-win és, segons Xarrié, clau per evitar “els cops de porta” en la cerca de noves oportunitats. Tot seguit ha arribat el torn de Jordi Batalla i Eneko Huarte, del Grup de Treball de Serveis TIC. Batalla, que treballa com a freelance en la implantació de software estàndard, ha volgut posar l’accent en la importància “d’aportar valor i diferenciar-se”, ja que “ens movem en un entorn on, per desgràcia, el què es valora més és el preu”. En el mateix sentit s’expressava Huarte, consultor estratègic en màrqueting digital, qui assegura que tot i aquest panorama de forta competència, “amb la crisi hem detectat un canvi d’actitud. Ara som més oberts i creatius”. Per últim, Batalla i Huarte han destacat el valor que el professional de l’Enginyeria de Telecomunicació aporta a un sector –el dels Serveis TIC- que pot ser considerat més propi dels informàtics: “Som complementaris perquè tenim una visió integradora imprescindible per afrontar amb èxit els projectes”. Gonzalo Salazar i Francesc Massana, del Grup de Treball d’Energia i TIC, han estat els següents a intervenir. Salazar, que des de Gemweb ajuda els seus clients a optimitzar la factura energètica, ha volgut posar de relleu alguns conceptes importants a tenir en compte: “El treball en comunitat, ser transparent, la capacitat d’anar amb els temps i adaptar-se als canvis, i compartir coneixement”. Massana, soci d’Effilogics que treballa en el camp de la Telemesura i el Telecontrol, també ha incidit en aquest darrer aspecte (“la col·laboració és imprescindible”, ha dit) i ha volgut assenyalar la capacitat dels “telecos” d’entendre la tecnologia com a servei. “Sovint les empreses defineixen els seus serveis en base a la tecnologia, nosaltres no ens limitem a vendre tecnologia, sinó el servei”. Després de la pausa ha arribat el torn de Josep Puy i Genís Margarit, del Grup de Treball de Seguretat Informàtica. Puy, que realitza peritatges, auditories i anàlisi forense en aquest camp, també ha destacat la importància de disposar d’una bona xarxa de companys de confiança, “perquè és impossible saber de tot”. Pel que fa a la posada en marxa d’una empresa, Puy ha dit que és bàsic tenir en compte “el transitori”: el temps que ha de passar fins que una empresa funcioni i els riscos que haurem d’assumir pel camí. Genís Margarit, especialista en protecció de dades, s’ha referit al nou reglament europeu en aquest camp (pendent d’aprovació). “Contempla la figura del delegat de protecció de dades i jo confio que això representi una nova oportunitat per a la nostra professió. Caldrà un coneixement profund del marc legislatiu, però el coneixement de les tecnologies que milloren la privacitat ja el tenim”, ha dit. Antoni Barlabé, del Grup de Treball de Radiocomunicacions i investigador de la UPC, ha exposat la seva recerca en aquest camp aplicada a múltiples sectors -com pot ser el del mòbil, les smart cities o l’Internet de les coses- i ha afirmat que la tendència en aquesta àrea és la de buscar l’eficiència i l’adaptabilitat dels dispositius sense costos afegits. Pel que fa a les dificultats, Barlabé -com Domingo- ha incidit en els problemes de finançament que té la recerca al nostre país. Tot seguit, han intervingut Pere Artís i Jaume Codina, del Grup de Treball de So, Acústica i Audiovisual. Artís, expert en acústica urbana, ha afirmat que aquest és un camp on es poden trobar noves oportunitats, “tot i la poca cultura que encara hi ha sobre els efectes del soroll”. Artís també ha volgut reivindicar la feina de l’enginyer. “En aquest sector és habitual que qui et ven els materials ho faci amb el projecte inclòs”, això, segons Artís, devalua la feina dels “telecos”. Codina, consultor en infraestructures audiovisuals, ha coincidit en aquest punt: “Nosaltres som metges, no farmacèutics”. Per aquest motiu –afegia Codina-, aquest grup de treball està treballant en un recull de projectes i actuacions professionals que serveixi per visualitzar la bona feina dels enginyers en el disseny de solucions acústiques i en la planificació i concepció d’espais audiovisuals. Per acabar, Josep Pons i Jordi Oliva, del Grup de Treball d’Exercici de la Professió, han compartit la seva experiència com a freelance. Pons, que realitza projectes de cablejat estructurat, considera que per sobreviure fent exercici lliure és clau apropar-se a d’altres empreses i professionals fent projectes globals. Pel que fa les dificultats, ha dit: “Sempre m’he vist com una persona que ven coneixement i temps, i vendre know-how en un país on no es creu en això i el que prima és la picaresca no és fàcil”. Oliva, que ha intervingut des de Nova York, ha explicat les particularitats de treballar com a enginyer als Estats Units. Segons Oliva, els únics aspectes negatius els podem trobar en el fet que la titulació no estigui reconeguda –i per tant no es puguin firmar projectes-, les barreres de l’idioma que puguin sorgir en les relacions comercials, el cost de la vida i el tràmits per aconseguir el visat. Però –ha afirmat- hi guanyen els avantatges: “El mercat és molt gran i les portes s’obren fàcilment. Crear una empresa és fàcil i ràpid. En definitiva, als Estats Units no hi ha crisi, hi ha diners”. La Taula de la professió s’emmarca en el conjunt d’actes organitzats periòdicament per Telecos.cat i que tenen com a objectiu potenciar l’activitat professional dels membres del col·lectiu. GALERIA FOTOGRÀFICA DISPONIBLE AQUÍ |