 El Mobile World Centre de Barcelona ha acollit aquest migdia la celebració que l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) han fet en motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació. Per primera vegada ambdues entitats han optat per commemorar aquesta efemèride de forma conjunta amb una taula rodona que ha tingut com a leit motiv: “La Banda Ampla per al desenvolupament sostenible”.
L’acte, integrat dins el programa d’activitats de la Unió Internacional de les Telecomunicacions de les Nacions Unides (ITU), ha abordat qüestions com el dret d’accés dels ciutadans a la banda ampla, el seu impacte en el desenvolupament econòmic i la ciberseguretat.  La intervenció via vídeo del secretari general de la ITU, Hamadoun I. Touré, ha servit per introduir el tema, tot just després de la benvinguda a càrrec d’Antoni Brey, vocal de la Junta de Telecos.cat, i de Jordi Iparraguirre, vicedegà del COEINF.
La taula rodona, moderada per l’analista de tecnologia i col·laborador del diari ARA, Albert Cuesta, ha comptat amb la participació com a ponents d’Òscar Pallarols, en representació de la Fundació Mobile World Capital, Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions de la Generalitat, i Josep Ramon Ferrer, director d’Estratègia TIC de l'Ajuntament de Barcelona. Respecte al dret d’accés universal, Puigneró ha posat l’accent en la igualtat d’oportunitats arreu del territori. “És cert que quan les operadores surten de l’àrea de Barcelona no els acaben de sortir els números. Per això cal que des de l’àmbit públic també siguem actors. De la mateixa manera que ningú no qüestiona que els Ajuntaments destinin un 0,7% del seu pressupost a la cooperació, tampoc no ens hauria de semblar estrany que destinin una partida fixa del pressupost a inversions TIC”.  En referència a l’impacte econòmic de la banda ampla, Pallarols afirmava: “És bàsic generar demanda. Un bon exemple el tenim a l’Ajuntament de Barcelona, on per tots els processos de relació amb el ciutadà que endega s’han habilitat canals digitals”.
Pel que fa a la ciberseguretat, segons Ferrer aviat serà més que necessària: “En els últims 15 anys Internet ens ha canviat la vida. També ha canviat la manera com es gestionen les empreses. Però el que no ha canviat encara és el model de funcionament de les ciutats. Ho farà en els propers 10 anys i això vol dir dades. Qualsevol mobiliari urbà tindrà una IP i per tant serà hackejable. Necessitarem ciberseguretat. Però això ho hem de veure com una oportunitat”. Un cop acaba la taula rodona, Joan Solé, president de Telecos.cat, i Mingo Olmos, degà del COEINF, han fet entrega d’un reconeixement especial al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (el CTTI), pels seus 30 anys d’història al servei del país i per la seva contribució al seu desenvolupament tecnològic, econòmic i social. Davant d’un centenar de persones vinculades al sector, Jordi Escalé (director gerent del CTTI) i Rosa Font i Xavier Milà (dos dels seus treballadors més antics) han agraït aquest reconeixement, alhora que han fet memòria de les tres dècades de trajectòria del Centre.  Pere Torres, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, ha estat el responsable de cloure l’acte. Durant la seva intervenció, s’ha referit a la revolució tecnològica que representen les telecomunicacions incidint en la paraula revolució: “Una revolució genera expectatives, incertesa i també damnificats. Això ho hem de tenir molt present des dels poders públics. No hi ha revolució tecnològica sense una dotació adequada d’infraestructures i estem en un sector que evoluciona tan ràpidament que és bàsic donar-hi resposta amb la velocitat adequada”. Durant el seu discurs, Torres també s’ha referit a l’accessibilitat assequible: “No podem deixar fora del camp de joc persones que per la seva edat o formació no puguin adaptar-se a aquesta revolució”, ha dit; i a la necessitat de joc net: “Les regles de joc no són sovint equitatives. No pot ser, per exemple, que empreses que operen en el camp de la indústria química estiguin sotmeses a una tributació de la que s’escapen les empreses que operen en el camp de les xarxes. La indefinició de la localització d’aquestes activitats dificulta posar-hi solució, però ho hem de fer”. El secretari d’Empresa i Competitivitat ha volgut acabar la seva intervenció amb un consell: “Massa sovint ens emborratxem amb la novetat i no valorem prou bé els efectes que aquesta pugui tenir. No sempre tot allò que es pot fer tecnològicament és convenient socialment que és faci”.
GALERIA FOTOGRÀFICA DISPONIBLE AQUÍ |