 En motiu de la commemoració del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC) ha organitzat avui, 17 de maig,una taula rodona amb la participació d’experts en l’àmbit TIC i sanitari. Amb el títol de “Les Telecomunicacions al servei de la societat”, la trobada ha servit per mostrar com les TIC poden contribuir a fer més eficient i eficaç l’actual sistema de salut i l’atenció a les persones, tot utilitzant aquestes tecnologies.
Durant la presentació, el degà del Col•legi, Joan Solé, ha explicat que si enguany s’ha apostat pel tema de TIC i salut, és perquè aquesta és “una qüestió vital i de país, on a més conflueixen l’oferta i la demanda: l’evolució i l’eficiència del sector sanitari, i les noves oportunitats que sorgeixen per al sector TIC”.
Durant la taula rodona, moderada per la periodista Marta Palencia, els ponents –experts del sector de les telecomunicacions i de l’àmbit sanitari- han coincidit a l’hora d’assenyalar la necessitat d’un canvi de model. Josep Manel Picas (metge i president del Fòrum Català d’Informàtica i Salut i de l’European Association of Healthcare IT Managers) ha afirmat que “la revolució i la reforma dels sistemes sanitaris occidentals passen per un nou model organitzatiu més eficient. Cal un canvi de model d’atenció al malalt i de relació entre l’hospital i l’atenció primària. Cal que metges i tecnòlegs es posin en contacte per traduir les idees en nous productes i serveis”. En aquest sentit, Picas ha mostrat diverses experiències de bones pràctiques que ja s’estan duent a terme als Estats Units i on els pacients se situen “al mig” de la recerca i la investigació sanitària, compartint dades i informació.
En aquest mateix sentit s’ha pronunciat Joan Guanyabens (metge i director d’IT Salut PwC): “Hem de ser capaços de fer les coses de forma diferent perquè estem en risc de col•lapse. No hi ha alternativa, cal un canvi de model i aquí les TIC juguen un paper fonamental”. Guanyabens ha centrat la seva intervenció en l’Open Health Data , afirmant: “Al sector salut es fa un ús intensiu de la informació, però hem de ser capaços de convertir les dades en benzina per a la innovació i que això doni força a la nostra economia”. En aquest sentit, ha criticat la Llei de protecció de dades, “principal escull –ha afirmat- per assolir aquest objectiu”. Segons el director d’IT Salut PwC, “volent protegir la privacitat del pacient el que fem és privar-lo de la innovació que el podria afavorir. Les TIC ja permeten fer compatible l’atenció sanitària personalitzada i confidencial, amb una explotació de la informació que pot revertir en el bé de tots”.
La taula rodona també ha comptat amb la participació d’Eulalia Hernández (psicòloga i coordinadora del grup de recerca PSiNET de la UOC), que ha parlat de TIC i gent gran, posant l’accent en la necessitat d’un canvi de plantejament. “La qüestió no és què poden fer les TIC per a la gent gran, sinó detectar què és el que vol la persona, quina és la seva necessitat, i buscar la tecnologia que l’ajudi a aconseguir-ho. És un win-win-win. Perquè guanya la gent gran, l’entorn social que li ha d’oferir els serveis, i el mercat”.
La intervenció de Jil Van Eyle (emprenedor social i creador de Teaming - una iniciativa solidària que funciona amb microdonacions d’un euro) ha servit per demostrar que “darrera la tecnologia ha d’haver-hi ànima”. Arran de la seva experiència personal (va decidir crear Teaming en observar l’atenció que metges, infermers i voluntaris prestaven a la seva filla malalta), Eyle ha posat de manifest que els projectes TIC necessitem d’una història al darrera. “Hi ha crisi, però allò important és tenir idees, estar connectat i compartir els nostres somnis. El fracàs és no fer res”. Teaming és present actualment a més de 40 països i a l’estat espanyol hi ha més de 1300 grups actius.
L’encarregat de cloure la jornada ha estat Francesc Garcia Cuyàs, director de la Fundació TICSalut de la Generalitat, que ha afirmat que “les TIC són un eix transversal en les polítiques del Departament”. Segons Garcia Cuyàs, el repte és tenir una visió del pacient de 360 graus. Un repte que també ho és a nivell tecnològic. “A la història clínica compartida de Catalunya tenim 60 milions d’informes clínics (el que, en vertical, tindria l’alçada de l’Everest) i 300 milions de plaques radiològiques (que en longitud donaria dues voltes i mitja al món). Tot això lliga amb el tema del Big data. Necessitem eines per gestionar aquesta informació i posar-la en valor”. Pots consultar un resum de les diverses ponències en el següent PDF. |